L I K E S (II)
L I K E S
Reflexió i estudi sobre els nivells simbòlic, social, cultural i econòmic dels "likes" en relació amb el cos i el món digital.
Xifres i capital
Quan parlem de likes, veiem que la quantitat, la xifra, és important. La dada, l’acumulació és més rellevant que el contingut en sí. Aquesta dada, relaciona directament l’individu amb una magnitud quantitativa; el nombre de likes és el que determina quin valor te allò que s’exposa (ja sigui una foto, un text, un vídeo). Aquestes dades, aquesta acumulació, té una rellevància a nivell social-personal però, també té una gran importància a nivell econòmic per a les empreses.
Recordem que, des de una perspectiva de l’evolució humana, l’acumulació de bens, l’excedent, fou també l’inici del comerç en les civilitzacions antigues. Així doncs, no ens hauria de sorprendre que aquesta acumulació de likes, sigui també la seva evidencia d’una participació en el comerç i mercat internacional. Els likes, són bens virtuals acumulables i comercialitzables, símbol d’un món contemporani capitalista i globalitzat.
Podríem dir que el like és una eina virtual. Tal i com els nostres avantpassats homínids van desenvolupar eines (producció lítica, per exemple) per a sobreviure, les quals coneixem gràcies al registre arqueològic, podríem considerar el like com una eina de l’humà d’avui en dia, la qual segueix sent una producció material, de valor simbòlic i de prestigi social. Aquesta eina però, tot i ser un producte material, no és física. Estaríem doncs, davant la primera eina i bé de prestigi volàtil, immaterial i acumulable.
Els likes entesos des de una perspectiva cartesiana (xifres, dades) es vénen i s’envien per un cost reduït a qualsevol lloc del món i en un sol instant. Aquestes dades són molt apreciades (big data), ja que donen informació personal sobre el que a un li agrada. Els likes són petits diamants per a empreses que es dediquen a vendre en grans quantitats aquesta informació.
Guanyar likes, followers o acumular visualitzacions s’ha convertit en el sistema de màrqueting per excel·lència. Estem a nivell individual treballant sense ser pagats per empreses de màrqueting? Són els joves d’avui en dia les víctimes d’aquest contracte (escrit en lletra petita)?
El cos, davant d'aquesta agilitat i tràfic d’informació generativa d’economia, queda reduït a una carcassa pesada, difícil de moure, de traslladar, de produir. El cos, la carn, un material que fa front a la impotència de no poder seguir el ritme i velocitats vertiginoses que l’era digital proposa. L’expresió d’un gest físic no es transportable, no és acumulable, no és comerciable, llavors, el gest físic, el cos present, per a que serveix, des d’una perspectiva de la societat del capital d’avui en dia, que produeix? és rendible?
Símbol de prestigi social
El món virtual permet la identificació amb milers de formes possibles. Igual que una droga, el món virtual trastoca el marc de la vida ordinària i es projecta en un univers menys complex, alleugerit del fardell del cos. (Le Breton, 1999: 148).
El cos, amagat rere la màscara d’un rostre, d’una foto, d’un text, d’un vídeo a internet, que possiblement en magnifica la seva existència i encobreix la seva tímida i insegura presencia. El cos, no troba excusa a la societat de les possibilitats per no ser el que podria i “hauria” de ser. L’aparença predomina i la pressió social apreta cada vegada més en aquest sentit. S’han de seguir un cànons estètics “marcats i promoguts per múltiples especialistes, com estilistes, metges, publicistes i esteticistes, que han contribuït a crear o definir i legitimar els nous codis ètics i estètics dels usos socials del cos” (Barreiro, 2004:131). Le Breton en el seu llibre “Adiós al cuerpo” assenyala que el cos és en els nostres dies el lloc de la sospita, del malestar, i de vegades es percep com una falta, com un pecat original el qual cal transformar o rehabilitar. Assenyala que l'individualisme contemporani porta a una individualització del cos i que aquesta manera de percebre le cos s'ha accentuat en resposta a la mercantilització dels productes per al mateix, a través dels quals no només es pretén canviar la seva aparença, sinó la seva existència mateixa (Le Breton, 1999: 9)
El cos, de cara a la galeria (perfils múltiples a internet) ha d’agradar, ha de vendre, ha de ser jove, ha de ser saludable. L’aparença a través del món virtual ha de ser mantinguda des de la distància, des de una projecció del pensament que intenta adaptar-se als nous còdigs socio-culturals. Perquè al cap i a la fi, agradar, és una estratègia més de sobreviure dins les estructures politicos-socials i econòmiques que conformen la nostre societat.
Agradar a través de la xarxa social, és un símbol cultural sinònim d’existir descorporificadament; “agrado per tant existeixo”.
Cultura digital
Hi ha moltes pràctiques que evoquen visualment el cos a través d’internet. El cos, el podem veure a través de la pantalla, el podem escoltar, però com deia Le Breton, el sentit del tacte i l’olor desapareixen. A través de la xarxa es pot expressar l’agrada d’un cos, d’un moviment, d’una forma, d’un color. És potser per això, que l’estètica i l’aparença han guanyat tanta importància en la societat contemporània?
BIBLIOGRAFIA
LE BRETON, David, 1999: Adiós al cuerpo. Editions Métailé, Paris. Introducción: Un borrador del cuerpo, I Cuerpo accesorio.
LE BRETON, David, 2010: La Nación. ”Internet es el universo de la máscara”.
LE BRETON, David, 1990: Antropologia del cuerpo y modernidad. Capitulo I i II.
FOUCAULT, Michele, 1975: HISTORIA DE LA SEXUALIDAD I. Nosotros los victorianos.
MARTINEZ BARREIRO, Anna Maria, 2004: La construcción social del cuerpo en las
sociedades contemporáneas. Universidad de A Coruña. Departamento de Sociología y Ciencia Política y de la Administración.
CSORDAS, Thomas J., 1990: “Embodiment as a Paradigm for Anthropology”
DEVILLARD, Maria José, 2002: “De los discursos antropológicos sobre naturaleza, cuerpo y cultura”. Dpto. de Antropología Social. Facultad de CC. Políticas y Sociología.