SPIRITUAL BOYFRIENDS I
IOGA; Cultura, cos i poder
Poder cultural
#cat
El Ioga s’ha convertit en una pràctica força representativa de la visió occidental contemporània de culte al cos i nova espiritualitat.
El ioga data els seus origens sobre el 1500 aC en escriptures religioses hindús; els Vedas. El fet però, és que aquests textos no fan menció a cap pràctica física (asana) sinó a una pràctica espiritual basada en meditacions, visualitzacions, i control de la respiració. Fent un paral·lelisme amb el cristianisme, el cos, la pràctica físca a través del ioga, inicialment hauria estat rebutjada, exclosa i associada amb mags, ascètics, i performers de carrer; formes físiques d’expressió mundana amb les quals el ioga no volia vincular-se ja que es desviaven d’allò diví, de l’atman o ànima.
La construcció de la pràctica física/postural moderna del ioga no es pot entendre sense revisar els seus orígens híbrids i transculturals (en força mesura deguts a la colonització britànica) i sense revisar el context històric d’indepèndència de l’Índia, on pràctiques importades a través del cristianisme muscular, la gimnàstica sueca i el culturisme d’Eugen Sandow entre d’altres, es van anar conjugant amb moviments nacionalistes, empoderament militar i vigorització de la imatge de l’home dins la cultura hindú. Tot aquest procés de confluència es donà a través del ioga, una pràctica espiritual, simbòlica, icònica i representatiuva avui en dia tant de la Índia com del món occidental.
Les pràctiques físiques vinculades a una simbologia i cultura tenen un gran poder coercitiu sobre el cos, sobre l'individu, sobre les masses, sobre la manera que ens pensem. Un poder que no sempre ve imposat des d’una força externa sinó que sovint es converteix en un poder que l’individu s’autoimposa “lliurement”.
——————-
#esp
YOGA; Cultura, cuerpo y poder
Poder cultural
El Yoga se ha convertido en una práctica bastante representativa de la visión occidental contemporánea de culto al cuerpo y nueva espiritualidad.
El yoga fecha sus orígenes sobre el 1500 aC en escrituras religiosas hindúes, los Vedas. El hecho sin embargo, es que estos textos no hacen mención a ninguna práctica física (asana) sino a una práctica espiritual basada en meditaciones, visualizaciones, y control de la respiración. Haciendo un paralelismo con el cristianismo, el cuerpo, la práctica físca a través del yoga, inicialmente habría sido rechazada, excluida y asociada con magos, ascéticos, y performers de calle; formas físicas de expresión mundana con las que el yoga no quería vincularse ya que se desviaban de lo divino, del atman o alma.
La construcción de la práctica física / postural moderna del yoga no se puede entender sin revisar sus orígenes híbridos y transculturales (en fuerza medida debidos a la colonización británica) y sin revisar el contexto histórico de independencia de la India, donde prácticas importadas a través del cristianismo muscular, la gimnasia sueca, el culturismo de Eugen Sandow entre otros, se fueron conjugando con movimientos nacionalistas, empoderamiento militar y vigorización de la imagen del hombre en la cultura hindú. Todo este proceso de confluencia se dio a través del yoga, una práctica espiritual, simbólica, icónica y representatiuva hoy en día tanto de la India como del mundo occidental.
Las prácticas físicas vinculadas a una simbología y cultura tienen un gran poder coercitivo sobre el cuerpo, sobre el individuo, sobre las masas y sobre la manera en que pensamos. Un poder que no siempre viene impuesto desde una fuerza externa sino que a menudo se convierte en un poder que el individuo se auto-impone “libremente".
—————————————————
BIBLIO
Singleton, Mark. Yoga Body 2010 (p. 3). Oxford University Press. Kindle Edition.
Singleton, Mark. Yoga Body 2010. Chapter 5: Modern Indian Physical Culture: Degeneracy and Experimentation. Oxford University Press. Kindle Edition. Oxford University Press. Kindle Edition.